Remuneració en espècie i percepcions incloses en la base de cotització

27 novembre de 2019

Per saber quins conceptes salarials hem de tenir en compte a l’hora de portar a terme la cotització dels mateixos, hem de partir de la premissa inicial de que tot salari cotitza. També s’ha de tenir present que no totes les remuneracions que podem trobar a la nòmina són salari, tal és el cas de les dietes, una indemnització o un tiquet restaurant, entre moltes d’altres.

Així mateix, també hi ha imports que tenen la consideració de remuneració però amb caràcter d’espècie, és a dir, percepcions consistents en “la utilització, el consum o l’obtenció per a fins particulars de béns, drets o serveis, quan existeixi un ús a títol particular per part del/la treballador/a”.

Aquest concepte s’ha de diferenciar de l’existència d’una mediació al pagament per l’empresa, de manera que quan l’empresa no assumeix el cost d’aquest bé o servei, sinó que merament realitza d’intermediari, no tindrà efectes de remuneració en espècie.

Quins punts hem de tenir en compte alhora de realitzar la remuneració en espècie?

Si ens remetem a la normativa principal del dret laboral, l’Estatut dels Treballadors, podem observar que hi ha una limitació i és la de que el salari en espècie no pot superar el 30% del salari del/la treballador/a. Què passa si es dóna el cas que se sobrepassa? S’hauria incomplert una norma laboral i, per tant, es podria sancionar. A més a més, la sanció no eximeix de computar i cotitzar per aquest excés.

Ens podem trobar situacions concretes alhora de realitzar el pagament, tals com la remuneració dinerària del què percep o té dret a percebre un/a treballador/a; és a dir, quan se li entrega una quantitat dinerària per a l’obtenció del producte o bé en espècie.  Per poder determinar quina regulació se li aplicarà a cada remuneració en espècie, amb caràcter general, la valoració es realitza per COST MITJÀ. El cost mitjà és el resultat de dividir el cost total que suposa per a l’empresa l’entrega d’un bé, dret o servei directament imputable a dita retribució, entre el número de perceptors potencials de dit bé, dret o servei.

Cal remarcar que, a efectes de cotització, el fet rellevant és el cost que suposa per l’empresa, encara que aquest sigui inferior al del mercat. Aquesta és una diferència significativa en comparació al IRPF on, la norma general de valoració, és el valor de mercat i, en relació a la cotització a la Seguretat Social, la norma general es el cost mitjà que té l’empresa en facilitar el producte, bé o servei. 

Quines percepcions hem de considerar incloses a la base de cotització?:

  • Metàl·lic, vals, xecs, targetes regal i targetes de menjar: es valoren per la totalitat del seu import.
  • Accions o participacions: tant si es cotitza en borsa com si no, el seu valor de cotització serà el de l’últim trimestre de l’any anterior. Aquesta percepció no és de meritació mensual, s’haurà de prorratejar el seu import en els 12 mesos de l’any de la seva entrega als/les treballadors/es.  
  • Assegurances: si la pòlissa és a nom de l’empresa i el beneficiari és el/la treballador/a, s’ha de computar a efectes de cotització; independentment que es tracti d’una assegurança obligatòria per Conveni Col·lectiu o bé una assegurança que l’ofereix l’empresari. Si, per contra, l’assegurança va a càrrec del/la treballador/a, seria un descompte, ja que l’empresari no faria cap aportació.
  • Plans de pensions: es valoren per la totalitat del seu import. Aquesta percepció no és de meritament mensual, s’ha de prorratejar el seu import en els 12 mesos de l’any.
  • Millora de les prestacions de Seguretat Social excepte IT: es valoren per l’import dinerari abonat al/la treballador/a com a millora. En funció del tipus de millora, l’import es computarà mensualment quan tingui un meritament mensual i de manera prorratejada en l’any d’abonament, si no té meritament mensual.
  • Valoració de l’habitatge: Normalment, l’empresa cedeix l’ús particular pel/la treballador/a. S’exclouen els habitatges que es concedeixen per seguretat (víctimes de terrorisme) i els habitatges annexes als fars.
  • Es poden donar dues situacions:
  • L’habitatge és propietat de l’empresa: en aquest cas s’ha de saber el valor cadastral de l’habitatge en qüestió. Si el valor cadastral ha estat revisat en els últims 10 anys, s’aplicarà un 5% en cotització; en canvi, si no ha estat revisat, s’aplicarà un 10%. El resultat d’aquesta aplicació és el que l’empresa haurà de computar-li al/la treballador/a.
  • L’habitatge no és propietat de l’empresa: el cost de cotització que s’imputarà al/la treballador/a serà el cost mitjà.
  • Pàrquings: si aquests són annexes a l’habitatge, pertanyen al mateix edifici i són propietat de l’empresa, se sumaria el valor cadastral del pàrquing al de l’habitatge. Per contra, si no és propietat de l’empresa, es computarà per cost mitjà. En cas de no pertànyer al mateix edifici i l’empresa abona una quantitat al/la treballador/a per aquest concepte, s’incrementarà el preu del pàrquing al lloguer de l’habitatge. En el supòsit que l’empresa pagui una plaça de pàrquing als/les treballadors/es fora de les instal·lacions de l’empresa, aquest es considera remuneració en espècie.
  • Vehicles automòbils: en el supòsit d’entrega de vehicle es tindrà en compte el cost d’adquisició del mateix per part de l’empresari/a. En el supòsit d’ús, el 20% anual del cost d’adquisició; si per contra el vehicle no fos propietat de l’empresa el percentatge s’aplicaria sobre el valor de mercat que correspondria si el vehicle fos nou. Si finalment l’empresa després d’entregar l’ús, també vol entregar-lo, la valoració s’efectuarà tenint en compte la valoració resultant de l’ús anterior. La quantitat es prorratejarà en els 12 mesos de l’any. Existeix problemàtica quan no es pot determinar quan es realitza ús particular i quan ús laboral; malgrat que la norma estableix el com no s’ha de computar, sent erroni fer-ho en funció dels quilòmetres recorreguts. És una matèria complexa en la que no hi ha cap norma legal, per tant, davant aquesta casuística, haurem de tenir en compte que prevaldrà la percepció subjectiva de l’inspector, tenint present que davant un ús laboral molt puntual, es considerarà d’ús particular.
  • Préstecs: sempre que la quantitat prestada excedeixi d’una mensualitat serà considerada com un préstec que realitza l’empresa al/la treballador/a; en canvi, si és inferior, serà considerat com una bestreta.
  • Prestació del servei educatiu: el servei educatiu al qual fa referència correspon a infantil, primària, secundaria obligatòria, batxillerat i formació professional fins a grau mitjà per empreses que siguin centres educatius autoritzats. La valoració a nivell de cotització s’efectua per cost marginal. No inclou servei menjador ni servei de transport.
  • Prestació del servei de guarderia: es premia a les empreses a nivell de cotització per tal que ofereixin aquest servei. Ha d’ésser una guarderia a càrrec directe de l’empresa i exclusivament dirigida als/les propis treballadors/es. Es computaria per cost marginal. Si, per contra, l’empresa els hi oferís el servei a una guarderia propera a les seves instal·lacions, llavors es computaria per cost mitjà.
  • Servei autocar: es computa com una retribució en espècie, per tant, s’aplica el cost mitjà per tal de valorar l’import.
  • Descompte de productes: es computaria la diferència entre el que li costa a l’empresari menys el preu pel qual el/la treballador/a el compra. Per tant, aquesta diferència en el producte seria la que es cotitzaria com a retribució en espècie.
  • Servei menjador: es computa per cost mitjà; és a dir, cost mensual que suporta l’empresa dividit entre el número de potencials perceptors.
  • Quota col·legiació: si la col·legiació dels/les treballadors/es és necessària per l’exercici de l’activitat de l’empresa, el pagament directe per part de l’empresa o reemborsament al/la treballador/a de les quotes, no pot considerar-se com a remuneració en espècie ni remuneració dinerària del/la treballador/a.
  • Mutualitat d’advocacia: la quota de mutualitat és voluntària, per tant, els seus imports han de considerar-se remuneració en espècie, que formaria part de la remuneració percebuda pel/la treballador/a per raó del treball que realitza per compte aliena i s’integraria a la seva base de cotització a la Seguretat Social.
  • Ajuda despesa menjador: contribució dinerària que realitza l’empresa d’una quantitat de diners per despeses de menjador, consistent en què al/la treballador/a se li aplica un descompte per cada menú consumit en l’empresa.
  • Vals de menjar o tiquets restaurant: constitueixen una remuneració en espècie objecte de cotització a la Seguretat Social que es valora per cost nominal, és a dir, per la totalitat del seu import.
  • Pagament de quotes de connexió a internet i ajudes per a l’adquisició d’equips informàtics: es valorarà per cost mitjà. S’exclouran de la base de cotització en els casos d’estudis per la formació dels/les treballadors/es exigits pel seu lloc de treball. Si la utilització és per a ús privat i particular del/la treballador/a, l’empresa haurà d’incloure en la base de cotització les quantitats abonades per aquest concepte.
  • Entrega de cupons de supermercat: quan l’empresari entregui al/la treballador/a imports en metàl·lic, cupons o xecs de qualsevol tipologia per a que aquest adquireixi béns, drets o serveis, la percepció econòmica i el import del xec rebut, es valoraran per la totalitat del seu import, és a dir, per cost nominal.
  • Cistella de Nadal: cotitza valorant-se pel cost mitjà, és a dir, l’import global suportat per l’empresa dividit entre els perceptors potencials. 

 

Per a un assessorament personalitzat, podeu contactar amb la nostra Àrea Laboral al 93 872 32 22 – laboralarfe.es

Arfe Arderiu Consultors

  Muralla del Carme, 17-23, 1r (Ed. Can Jorba),
Manresa, 08241, (Barcelona)

  93 872 32 22

  93 872 67 62

Localització

Newsletter

Condicions legals