Jubilació parcial vs Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal

El tema que es vol tractar en aquesta entrada del nostre blog és en relació a la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3253/2018, de 01 de Juny, en la que es debat una casuística amb relació a la situació de jubilació parcial d’un treballador vs. un Expedient de Regulació d’Ocupació que l’empresa va tramitar i comunicar a l’Autoritat Laboral.

Inicialment, fem una petita definició dels conceptes claus:

• Jubilació parcial: és una modalitat de pensió de Jubilació que permet desenvolupar i percebre una retribució per la realització d’un treball a jornada parcial, juntament amb una part de la pensió (el temps que no treballes).
• Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal (d’ara endavant ERTE): és l’adopció per part de l’empresa, previ acord amb la representació dels treballadors o no, de mesures, ja siguin de reducció de jornada, suspensió del contracte temporal o bé l’extinció de relacions laborals. En aquests supòsits, el temps que el treballador té el contracte en suspensió pot percebre la prestació d’atur, per compensar la pèrdua econòmica dels dies no treballats, que no els cobra, sempre que tingui els requisits per accedir al mateix.

Un cop tenim els conceptes claus coneguts, partirem de la premissa que la situació de jubilació parcial, la forma de portar-la a terme, s’ha vist modificada. Amb anterioritat, quan una persona sol·licitava la jubilació parcial, s’entenia que aquesta persona reduïa la seva jornada de treball i compaginava la realització del treball amb la percepció de la pensió de jubilació, fins arribada l’edat d’accés a la jubilació total, podent estar al costat del treballador en contracte de relleu, que en principi tenia la finalitat d’ocupar el lloc de treball del futur jubilat.

Això encara és així, si més no, la pràctica habitual també ha estat que les persones que vulguin optar a la jubilació parcial puguin compactar totes les jornades parcials fins a l’edat de jubilació total, en jornades completes, situació que malgrat que legalment no es contempla, la jurisprudència ha fet possible que aquesta praxi tingui un caràcter més legal, encara que no existeixi una regulació específica.

El cas que ens ocupa es troba immers en aquesta última casuística. Ens trobem davant d’un treballador que, en situació de jubilació parcial, ha compactat totes les jornades parcials i les ha portat a terme en jornades completes. En concret ha prestat serveis de febrer a juny, però la seva retribució se li ha abonat al llarg de l’any, igual que la seva cotització, que l’empresa l’ha realitzat mes a mes.

El conflicte s’ha produït quan l’empresa el mes de juliol-agost, decideix portar a terme un ERTE, el qual també ha afectat aquest treballador jubilat parcialment. En el moment que el treballador sol·licita la prestació d’atur, el Servei d’Ocupació (SEPE), li ha resolt denegant-li, ja que considera que no és possible estar en aquesta situació, una persona prejubilada, doncs es valora que com que ja ha realitzat tota la seva jornada de treball - la va compactar -, no hi ha opció de que a través d’un ERTE es redueixi la seva jornada i, en conclusió, no pot existir situació de desocupat del jubilat parcial, i així mateix ho entén per vot majoritari el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal com ho plasma a la sentència que estem analitzant.

Si més no, aquesta sentència va tenir vot particular, que va estar format per 10 vots. Es considera que no s’ha tingut en compte el fet de que la retribució que percep el treballador jubilat no està compactada.

Segons aplicació de l’art. 47 del Real Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei dels Treballadors, és cert que l’empresa pot portar a terme un ERTE sense necessitat del fet que l’Autoritat Laboral ho autoritzi, però si que té l’obligació de comunicar-ho. A partir d’aquí, l’Autoritat Laboral, ho dóna a conèixer al SEPE.

És en aquest moment on es considera que el SEPE, d’ofici, s’hauria d’haver posicionat en relació a la inclusió d’aquest treballador a l’expedient, per tal de que l’empresa s’hagués ajustat al marc legal, i no en el moment de resoldre la sol·licitud del treballador. El fet de no haver actuat d’aquesta manera i, per tant, al no haver actuat segons procediment corresponent, aquest vot particular considera que sí que s’ha permès la inclusió d’aquest treballador al ERTE i ha de tenir dret a percebre la prestació d’atur, perquè en cas contrari no cobraria res.

Aquesta consideració pot ser interpretable, ja que altres organismes del nostre marc laboral consideren que el SEPE no ha de realitzar cap tipus de filtre davant un comunicat d’ERTE, l’error és de l’empresa, qüestió acceptada per tothom, el prejubilat no podia estar inclòs en aquest procediment i, si més no, allò que preocupa en aquest supòsit és la situació en la que es queda el prejubilat davant d’una actuació d’aquest tipus.

Per a un assessorament personalitzat podeu contactar amb la nostra àrea d'assessoria laboral en el 93 872 32 22 - [email protected].