Jurídic
2 de maig de 2017

És important diferenciar les despeses ordinàries de la pensió d’aliments de les despeses extraordinàries

És important diferenciar les despeses ordinàries de la pensió d’aliments de les despeses extraordinàries

Efectivament, hem de distingir les despeses ordinàries, que s’engloben dins el concepte de pensió d’aliments, de les despeses extraordinàries que han de ser abonades al 50% entre els progenitors.

És habitual que en els supòsits de cessament de la convivència, separació o divorci, es generin dubtes i controvèrsies en els progenitors sobre quins conceptes estan inclosos dins la pensió d’aliments i quins es consideren despeses extraordinàries. 

Despeses ORDINÀRIES

La pensió d’aliments és una quantitat fixa que es paga mensualment i engloba totes aquelles despeses dels menors considerades previsibles i periòdiques, com per exemple el vestit, l’alimentació, l’habitatge, l’educació (matrícules, quotes escolars, l’AMPA, els uniformes, els xandalls, el material escolar, excursions previstes) i el transport. 

Despeses EXTRAORDINÀRIES

Són aquelles que no es produeixen de forma regular, despeses que no són previsibles ni periòdiques, només s’han de pagar en cas que es generin. Entrarien dins d’aquest grup les despeses mèdiques no cobertes per la Seguretat Social (ortodòncies, òptica, logopeda, psicòleg...); en el tema educatiu s’inclourien dins d’aquest grup les excursions que no s’han previst amb anterioritat, tutories de reforç, activitats extraescolars, campaments d’estiu, viatges a l’estranger... 

Aquestes despeses s’han d’abonar a mitges entre els dos progenitors sempre que siguin necessàries per al menor. També, han de ser sempre consensuades i en cas de discrepància caldrà que siguin autoritzades pel Jutjat. És important que el progenitor que pretén fer la despesa, detalli quina és la despesa en concret que necessita el fill. 

No obstant l’anterior, quan es tracti de despeses extraordinàries no necessàries, el progenitor a qui interessés aquesta despesa l’haurà de posar en coneixement a l’altre progenitor i si aquest no consentís la despesa l’haurà de pagar el progenitor que decideixi portar-la a terme.

Cal tenir en compte, però, que es poden donar varietat de supòsits i sempre és recomanable valorar cada cas en concret. No obstant això, en els casos on hi ha acord entre els progenitors respecte d’aquests punts serà molt crucial detallar-ho en el Conveni Regulador, així com quina serà la forma d’efectuar les comunicacions entre ells en el moment d’exigir el pagament o de determinar les despeses conflictives.

Per a més informació pots posar-te en contacte amb la nostra Àrea Jurídica al 93 872 32 22 o a [email protected].

Comparteix l'article a les teves xarxes!