La cessió il·legal de treballadors

6 març de 2018

En aquest mes tractarem el tema de la cessió il·legal de treballadors, degut a les recents sentències que sobre el mateix s’estan produint.

Inicialment indicarem que per cedir treballadors de manera temporal, només resulta legal fer-ho a través d’empreses de treball temporal autoritzades, en cas contrari, pot comportar responsabilitats envers l’empresa cessionària, com el fet d’haver d’incorporar el treballador a la seva plantilla, amb tots els drets i garanties que tenen els altres treballadors.

Per altra banda, la persona que consideri que ha estat cedit de manera il·legal, per poder accedir a un procés judicial de cessió il·legal de treballadors, ha de tenir present la via processal que utilitzarà, ja que existeixen diferents vies, les quals no sempre resulten adequades a tots els supòsits. Tenim la modalitat processal d’un procés ordinari, d’un acomiadament o per un procés de conflicte col·lectiu, sempre i quan hi hagi una afectació homogènia.

En aquest últim supòsit trobem per exemple la Resolució 57/2016, en què precisament es considera per part de l’Audiència Nacional, a la seva Sala de lo Social, que per tractar una declaració de cessió il·lícita de treballadors i frau de contractes i per tant, una declaració de contractació indefinida, s’ha de fer examinant cada contracte de manera individual i no pot fer-se de manera genèrica.

Un dels factors que sovint s’utilitza alhora de determinar la cessió il·legal de treballadors o no, podria ser tema uniformes, targetes identificatives, centre de treball on es desenvolupa la feina, coincidència amb els treballadors de plantilla de l’empresa principal.... llavors, és quan es planteja si estem davant una contrata lícita (art. 42 del Real Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors), o bé, s’ha passat el llindar i existeix una cessió. Per exemple es podria declarar la no existència de cessió, quan la subcontractació es realitza perquè l’empresa té mancances de personal tècnic especialitzat, ja que malgrat l’existència d’actuacions d’inspecció a favor de la cessió il·legal, no es dóna ni coincidència ni confusió del centre de treball.

Aquesta circumstància també es produeix sovint en el sí de les cooperatives, on tots els treballadors de la cooperativa accedeixen a la seva afiliació sota el mateix enquadrament a la seguretat social, si més no, hi ha alguns supòsits que no se’ls hi hauria de donar aquest tractament.

Parlem del cas d’una sentència (Sentència nº 7389/2017, de 30 de novembre del TSJ de Catalunya), on es valorava la contingència determinant en una incapacitat que s’havia reconegut, era un procediment de invalidesa que provenia del Jutjat social 33 de Barcelona. Es considerava que la treballadora, malgrat estar integrada a la cooperativa, les tasques que desenvolupava eren per compte aliena i per tant, no tenia perquè està al RETA sense cobertura per contingències professionals.

La cooperativa tenia un contracte amb una empresa principal de càrniques, i la tasca que desenvolupava la treballadora es realitzava juntament amb el personal de la principal i el de la cooperativa, en horari de tarda, facilitant la principal la roba, maquinària, etc.... la cooperativa només tenia un responsable de coordinació, que transmetia les instruccions del cap de la principal.

En aquest cas, la pretensió de la treballadora va prosperar també, perquè no hi havia resolució d’alta com a cooperativista per part de la cooperativa. En el moment en què la treballadora efectuà la sol·licitud d’admissió com a cooperativista, la normativa d’aplicació era la llei estatal de cooperatives, en la que indicava que “si no es dicta resolució de la cooperativa en el temps de 3 mesos, s’entén rebutjada l’admissió”. A més a més, no s’observa un reemborsament inicial, ni tampoc assistència a assemblees per part de la treballadora, mai ha format part de les decisions que aquesta prenia..., d’aquí l’existència de requisits de relació laboral ordinària.

En un mateix anàlisi podem trobar la Sentencia nº 7700/2017, de 18 de desembre, en la que també s’analitza el possible caràcter aparent de la condició de cooperativista i eventual cessió il·legal de treballadors.

En aquest supòsit també s’analitza les circumstàncies contemplades a l’art. 43 de l’Estatut dels Treballadors, però per contra del cas anterior, s’observa que la cooperativa té una estructura pròpia, i alhora facilita el material i les eines necessàries pel desenvolupament de les tasques. Les vacances i les baixes mèdiques són responsabilitat de la cooperativa i existeix un responsable que transmet les ordres als cooperativistes, per aquest motiu en aquest cas es descarta la cessió il·legal de treballador i per tant la relació laboral amb la principal no existeix.

 

Si més no, aquests casos es troben en el llindar de la cessió il·legal de treballadors, per aquest motiu en ocasions, si s’analitza la casuística des d’una altra perspectiva podria considerar-se que aquesta cessió es produeix.

 

Per a més informació o assessorament en relació a la cessió de treballadors podeu contactar amb la nostra Àrea Laboral al 93 872 32 22 – laboralarfe.es

Arfe Arderiu Consultors

  Muralla del Carme, 17-23, 1r (Ed. Can Jorba),
Manresa, 08241, (Barcelona)

  93 872 32 22

  93 872 67 62

Localització

Newsletter

Condicions legals