Dret a prestació per risc durant la lactància

3 octubre de 2018

Existeixen diferents pronunciaments per part del Tribunal Suprem en relació a aquest tema, les sentències més recents són la STS 667/2018 i la STS 739/2018, on es reconeix el dret a infermeres d’urgències que treballaven a torns, a percebre la prestació per risc durant la lactància natural, prestació que en un inici els hi va ser denegada.

Pel que fa a la primera sentència referenciada, el conflicte sorgeix en base a que un cop analitzats els riscos que hi poden haver al lloc de treball de la treballadora, es considera que no hi són presents, doncs l’empresa no fa menció dels mateixos, però això no pot fer obviar que es donen determinades circumstàncies que pel fet particular de tractar-se d’una dona en període de lactància, poden suposar riscos i, és per aquest motiu, que es considera que qui nega l’existència del risc és qui hauria de tenir la càrrega de la prova. Per tant, el fet de realitzar treballs a torns o amb horaris i jornades que dificulten l’alimentació regular del menor, el què ha de permetre és que l’extracció i la conservació de la llet materna es faci sense cap tipus de perill.

I, és en aquest punt on també introduïm els criteris establerts per la STS 739/2018, referenciada a l’inici de l’article, on s'estableix que, malgrat que el facultatiu especialitzat de la mútua determini que en el lloc de treball no hi ha agents de risc, si el què es pretén és garantir la lactància, el fet de no acreditar-se que existeixi un lloc on la preservació de la maternitat sigui total, tal i com requereix la dignitat de la persona, fa que es consideri la necessitat de tenir dret a la prestació per risc durant la lactància.

Per tant, malgrat que l’avaluació de riscos no perfili de manera específica la incidència del lloc de treball durant el període de lactància, resultaria contrari al dret d’igualtat i de no discriminació de la treballadora que se li negui la possibilitat d’acreditar que els riscos constatats en caràcter general en l’avaluació de riscos sí que poden tenir una incidència específica durant el període de lactància, de manera que, si és necessari, només caldrà que la treballadora acrediti que l’avaluació de riscos no s’acomoda a les premisses essencials.

Tal i com hem indicat, la Sala de lo Social també posa de manifest la rellevància que el sistema de treball a torns i/o nocturn pugui tenir en la protecció de la lactància natural, exigint condicions que garanteixin l’extracció, tals com una sala de lactància amb l’accés restringit amb clau. En el citat cas, l’empresa no va oferir cap modificació de les condicions ni recol·locació.

En resum, allò que resulta interessant és el fet de què, una vegada avaluat el lloc de treball, tot i no existir cap risc, se li ha concedit la prestació a la treballadora. Es considera que en relació a les activitats que desenvolupa, malgrat que no hi ha substàncies químiques o cancerígenes i els riscos de sanitat i ergonòmics són correctes, una avaluació de riscos positiva per l’empresa, no és suficient. I, tot i que l’empresa disposa d’un local per poder extraure la llet materna, es considera que els requisits d'intimitat per la treballadora no són suficients.

Es tracta d’una sentència que causa un precedent per a futures situacions en les que no es respecti la intimitat i dignitat de la treballadora en situació de lactància materna, ja que no són suficients el mitjans que es posin, sinó la guarda en relació a la intimitat de les treballadores que es trobin en aquesta situació.

Per a més informació o assessorament personalitzat podeu contactar amb la nostra Àrea Laboral al 93 872 32 22 – laboralarfe.es

Arfe Arderiu Consultors

  Muralla del Carme, 17-23, 1r (Ed. Can Jorba),
Manresa, 08241, (Barcelona)

  93 872 32 22

  93 872 67 62

Localització

Newsletter

Condicions legals