Càlcul de cotització del treballador a temps parcial per la prestació d’atur. Sentència del TJUE

14 novembre de 2017

El Jutjat de lo social nº 33 de Barcelona, va fer petició de decisió prejudicial plantejada de conformitat a l’art. 267 del TFUE. Procediment entre B.E.R i el Servei Públic de Treball Estatal (SPEE), relatiu a la determinació de la base de càlcul de la duració de la prestació d’atur pels treballadors a temps parcial de tipus vertical, que ha estat tractat a la Sala Cinquena del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 

En aquesta sentència el que s’ha interpretat és la clàusula 4 de l’Acord Marc sobre el treball a temps parcial, el qual figura a l’annex de la Directiva 97/81/CE del Consell, de 15 de desembre, i per altra banda l’art. 4 de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi de igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social.

Per poder analitzar la situació, esdevé necessari que tinguem present el Marc Jurídic de dret de la Unió, el qual interpreta al treballador a temps parcial, com aquell que té una jornada de treball inferior a la d’un treballador a temps complert comparable. Però, malgrat aquesta diferència, considera que el treballador a temps parcial no podrà ser tractat de manera menys favorable que el treballador a temps complert,  a no ser que existeixin raons objectives. D’aquí la necessitat de: “garantir la supressió de les discriminacions contra els treballadors a temps parcial i millorar la qualitat del treball a temps parcial”.

Per contra, el dret espanyol, el qual contempla la protecció per atur tant a nivell contributiu com assistencial, en relació al primer, que és sobre el que versa el litigi principal, estableix un sistema de càlcul, pel que fa a la durada, diferent si el treballador és a jornada complerta o bé a jornada parcial i, per tant, es produeix una “no igualtat” alhora de calcular l’accés a una mateixa prestació. Considera que pel càlcul de la prestació d’un treballador que tenia una jornada a temps complert, s’ha de tenir en compte els períodes d’ocupació cotitzats en els 6 anys anteriors, i s’estableix una escala determinada que va des dels 120 dies fins als 720 dies.

En relació als treballadors a temps parcial queden subjectes a allò que estableix el Real Decret 625/1985, de 02 d’abril, pel que es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de Protecció d’Atur, que contempla que quan es treballin menys de 5 dies a la setmana, amb independència de les hores que es facin, els dies de treball efectius es multiplicaran per 1,4, però només es tindran compte els dies de treball efectius no tot el període de cotització.

I aquí és on apareix el conflicte en el litigi que s’analitza, ja que la treballadora considerava que tenia dret als 720 dies i no només als 120 dies que li reconeixien. El SPEE, en comptes de comptabilitzar els sis anys anteriors que va està cotitzant ininterrompudament, només li va tenir en compte els dies efectivament treballats, és a dir, en el cas que ens ocupa 1.387 dies, generant un perjudici.

Es considera que aquesta diferència de càlcul implica un tracte en detriment dels treballadors a temps parcial de tipus vertical, és a dir, del treballador parcial que concentra les seves hores de treball en dies determinats de la setmana i no que treballa tots els dies de la setmana unes hores (treballador parcial horitzontal). El treballador a temps parcial vertical que cotitza cada dia de tots els mesos d’un any, es troba que percep una prestació de duració inferior a la d’un treballador a jornada complerta que hagi abonat les mateixes cotitzacions, en quan a temporalitat.

Davant d’aquesta situació l’òrgan jurisdiccional ha estimat que fer el càlcul de la manera que contempla l’Estat Espanyol, tot i que inicialment són cada Estat membre qui determina els requisits de concessió de les prestacions en matèria de seguretat social, provoca una doble penalització, ja que el principi de pro rata temporis, s’està aplicant en dues ocasions, en relació al salari que resulta proporcionalment inferior, i en relació a la reducció en quan a la durada de la prestació.

Però és que a més de tot el que s’exposa, cal tenir present que la majoria de treballadors a temps parcial vertical són dones i, per tant, aquestes resulten perjudicades, i és aquí on se’ls hi recorda als Estats membres, que malgrat ser ells qui determinen la seva legislació, esdevé necessari que en l’exercici d’aquesta, respectin el Dret de la Unió, i per tant, si analitzem la casuística s’observa que existeix una discriminació indirecte, ja que l’aplicació d’una mesura nacional, està produint un perjudici molt més elevat a dones que a homes.

Tal i com s’aporta per part de l’òrgan jurisdiccional remitent, un 70-80% de treballadors parcials de tipus vertical són dones, i en igual proporció en relació als treballadors parcials horitzontals, el que produeix que les primeres resultin perjudicades perquè el període de percepció de la prestació d’atur resulta inferior, per la manera de procedir al seu càlcul. Per tant, es pot establir que constitueix una diferència de tracte en perjudici de les dones i això implica una actuació contraria a la Directiva 79/7, per existir una discriminació per raó de sexe, malgrat que la finalitat de tenir en compte només els dies realment treballats sigui per respectar el principi de proporcionalitat.

Per a més informació o assessorament en relació al càlcul de prestació d’atur posa’t en contacte amb la nostra Àrea Laboral al 93 872 32 22 – laboralarfe.es

Arfe Arderiu Consultors

  Muralla del Carme, 17-23, 1r (Ed. Can Jorba),
Manresa, 08241, (Barcelona)

  93 872 32 22

  93 872 67 62

Localització

Newsletter

Condicions legals